Masmolets, Cal Ganxo i la calçotada

Fotos de la calçotada de l'any 2007

Per anant fent boca, ummmmmm!

La ciutat de Valls està enclavada en una zona de pas. Això fa que des de la prehistòria la zona hagi estat ocupada per l'home. En són bona mostra les troballes del jaciment de Picamoixons, entre altres. Més endavant, a l'època dels ibers i en la posterior romanització, els paratges de Valls foren habitats amb intensitat. El jaciment ibèric del Vilar i el forn d'època ibero-romana de Fontscaldes així ho evidencien.

Però el naixement pròpiament dit de la ciutat no es produí fins a la primera meitat del segle XII, una vegada derrotats els sarraïns que poblaven Siurana i la serra de Prades.

Masmolets
L'any 1194 ja està documentada l'església parroquial de Sant Joan. El 1210 el rei Pere el Catòlic concedí el privilegi del mercat setmanal. L'any 1229 la vila ja tenia les seves Ordinacions Municipals, unes de les més antigues de Catalunya, fet que demostra ja la complexitat de l'estructura econòmica i social de la ciutat.

La vila tenia dos punts neuràlgics: l'església parroquial de Sant Joan, romànica, i el castell, propietat de l'arquebisbe, el qual era senyor absolut de la municipalitat des de l'any 1391, en què el rei Joan I li vengué la seva jurisdicció. Fou en aquesta època, a l'últim terç del segle XIV, quan es configuraren els límits de la ciutat antiga en construir-se les muralles.El Restaurant CAL GANXO, es troba situat en un "llogaret" a prop de Valls que es diu Masmolets, un poble de quatre cases que data de l'edat mitjana.

CAL GANXO és una casa pairal amb vestigis gòtics que conserva tot l'encant i solera de l'antigor.

El seu celler i els amplis menjadors que daten del segle XVIII són únics
en tota la contrada. El menjador principal està situat, precisament, al celler on encara presideix una premsa de "lliure" de grans dimensions i els cups on es recollia el vi i l'oli.

Els altres menjadors ocupen els salons i dormitoris i altres dependències de la casa, cosa que els fa idonis per a grups privats més o menys reduïts. Les adaptacions fetes per dotar-lo de les màximes comoditats s'han fet respectant l'autenticitat i els orígens de l'entorn. Així, s'hi pot trobar tant les excel·lències d'una bona cuina i un esmerat servei com el marc idoni.
No cal dir que degustar una calçotada a "CalGanxo" és fer-ho en un lloc amb encant.

"En la nostra cuina familiar el plat és vell però el resultat és nou i desconegut...."

"El meu ideal culinari és la simplicitat, sempre compatible amb un determinat grau de substància. El luxe, en el menjar, com en tot, em deprimeix. Sempre he cregut que la taula és un element decisiu de sociabilitat i de tolerància..."
(Paraules d'En Josep Pla)

Segons algunes notícies, els calçots, i de retruc les calçotades, van ser descoberts (o millor, inventats) per un pagès solitari de finals del segle XIX conegut amb el renom de Xat de Benàiges. El que no presenta cap dubte és que des de les primeres dècades del segle XX la calçotada es convertí en una menjada habitual de moltes famílies vallenques durant els dies festius. Les arrels del gran impuls experimentat per la calçotada arreu del país, podem datar-les a mitjans de segle, quan la Penya Artística de l'Olla feia les seves cèlebres calçotades i hi convidava personalitats del món artístic i cultural barceloní, les quals, al seu torn, divulgaren les calçotades.

L'impuls d'alguns restauradors d'esperit emprenedor, la generalització del vehicle particular i algunes gestions empreses des de les instàncies municipals vallenques va permetre que, sobretot a partir dels anys seixanta, desenes de milers de persones de tot el país visitessin cada any Valls per fer-hi la popular calçotada. Més recentment, no tan sols s'ha estès el prestigi calçotaire, sinó que també es produeixen calçots en altres zones del país i alguns restaurants d'arreu inclouen la calçotada entre la seva oferta gastronòmica.

El calçot de Valls, un calçot amb denominació de qualitat: l'any 1995, la Generalitat de Catalunya va concedir la denominació de qualitat Calçot de Valls, i l'any 1996 es va constituir el consell regulador. L'àmbit geogràfic d'aquesta denominació comprèn les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès. Valls és el bressol de la calçotada, però també n'és l'epicentre. Per tant, a Valls i comarca hi ha una cultura calçotaire, i això suposa un punt a favor de la qualitat del calçot. Però, a banda dels factors humans, hi ha una sèrie de característiques del medi físic (geologia, característiques dels sòls, clima...) que també contribueixen a donar el calçot de Valls determinades característiques de qualitat, tot i que es tracti d'una hortalissa.