la màxima de New Hampshire "Llibertat ó mort"

Em perdonareu, potser no és el lloc més adequat, però penjo uns comentaris que he enviat a La Carme, doncs veig una situació molt complexa i poc favorable a Catalunya, per dir-ho en termes molt suaus.

Bona nit Carme!

Recordes aquest estiu la màxima de New Hampshire "Llibertat ó mort", doncs haurem, sense arribar a la mort, de començar seriosament a emprendre mesures dràstiques a Catalunya amb aquest inici d'any. Ens cauen cops per tot arreu, a part del tema laboral; els temes de les caixes (desapareixen les caixes, sobretot les catalanes-ens treuen tot el poder económic), volen suprimir les autonòmies (ja et pots pensar per quina volen començar), armonitzar tot l'estat, sota un únic comandament, i .....volen tallar la inmersió linguística, o s'acaba Catalunya, ó reaccionem; ja veus com estem.
Aquest darrers dies ja t'he anat enviant enllaços a articles que en van parlant, però aixó ja és demencial. Fins i tot En Pujol, sempre molt prudent, ara ja diu que en hi ha prou.
A part de tot aixó, el tema de les caixes (ja he dit que perdem el poder económic), volen carregar-se, la millor, la més solvent, la que no ha patit, La Caixa. A darrera hi ha els dos partits ( PSOE i PP), i tots els poders fàctics (amb els grans bancs, el d'Espanya, El Santander i Bilbao): Tot aixó diuen per salvar l'economia d'Essssxxxx, i tots els mals venent de les autonómies, però només parlen de la nostra, a l'hora de fer balanç.
La pinça fa fàstic. Noia ja veus com estem.
Haurem d'acabar sortin al carrer i fer-ne una de ben grossa, encara que la millor seria proclamar, des del nostre Parlament, unilateralment la Independència, i a veure-les venir.
Salut Noia i petons. Ricard

Pujol ja no veu arguments per oposar-se a la independència de Catalunya
L'expresident català contempla, per primera vegada de manera oberta, la independència de Catalunya
Respon a “la marginació i l'ofec” de l'Estat espanyol
25/01/11 22:01 - Barcelona - Agències

L'expresident català Jordi Pujol ha contemplat avui, per primera vegada de manera oberta, la independència de Catalunya com una possible “alternativa” davant “la marginació i l'ofec” al qual es vol sotmetre els catalans a l'Espanya actual, i ha dit no veure arguments per oposar-se a un Estat propi.
Pujol, que fins ara sempre s'havia mostrat extremadament moderat a l'hora de parlar de l'opció independentista, ha estat més explícit que mai en el seu últim editorial, en el butlletí electrònic del Centre d'Estudis Jordi Pujol, titulat “Del Tribunal Constitucional a la independència. Passant pel Quebec”.
“Durant molts anys el nacionalisme català majoritari no ha estat independentista. Ha jugat la carta d'un autonomisme que garantís políticament i administrativament un sostre alt, econòmicament viable i amb garantia identitària”, ha recordat.
Aquest nacionalisme majoritari, encarnat per la CiU que ell mateix va liderar durant més de dues dècades, “rebutjava els requeriments que alguns sectors li feien perquè s'adherís a l'independentisme. Tenia arguments per fer-ho. Ara ja no els té”, ha afegit.
Després de subratllar que econòmicament “una Catalunya independent és viable”, Pujol ha admès que encara es podria objectar que no s'ha de “posar en perill la cohesió interna catalana” amb plantejaments independentistes, un argument que sovint utilitza Artur Mas per refredar les expectatives d'un referèndum d'autodeterminació.
“Però fins i tot aquest (argument) perd pes a mesura que s'accentua tant el tracte econòmic discriminatori, amb repercussions socials i humanes. Ara no té arguments polítics i cada vegada menys arguments sentimentals. O econòmics”, ha afegit.
Encara que ha reconegut que l'”opció independentista és de difícil realització”, Pujol ha advertit que l'altra alternativa és la que “imposa” Espanya i que “equival a rendir-se” i a “acceptar la marginació i l'ofec de Catalunya”.
Aquesta última opció seria el “final col·lectiu” de Catalunya, de manera que, “arribat el cas, gent que mai no hauria somiat de fer-ho, votaria independència”, ha afirmat.
Segons l'expresident de la Generalitat, “hi hauria hagut una manera d'evitar això: que s'hagués acceptat que Catalunya és un poble amb personalitat pròpia, amb dret a ser respectat i considerat com a tal. I això era possible dins d'Espanya”.
Segons el seu parer, “fa uns anys” semblava que es podria evitar que Catalunya es veiés davant la disjuntiva d'elegir entre “l'Espanya que el Tribunal Constitucional ha dibuixat” o la independència.
Per a Pujol, abans “semblava viable” una “evolució favorable de la interpretació de la Constitució”, amb el “reconeixement de la personalitat pròpia i diferenciada de Catalunya”, que comportaria una “contribució lleial i a fons per part de Catalunya al progrés democràtic, econòmic, social i de prestigi d'Espanya”.
“Això ha fracassat. Des de fa uns anys s'ha anat consolidant un model homogeneïtzador, de sostre competencial molt baix, és a dir, d'autogovern molt limitat i sotmès a un creixent ofec financer”, ha denunciat.
Però en aquest moment, segons Pujol, “és ingenu pensar que es podrà frenar el procés d'anar cargolant l'autonomia i, de fet, la identitat, l'autogovern, l'economia de Catalunya, amb noves negociacions, com pretenen encara alguns socialistes catalans”.
“Si algun canvi hi pot haver de moment, més fàcil és que sigui per mal que per bé. Per tant, l'alternativa a això ara ja només podria ser la independència”, ha sentenciat.
“Mentre esperem el dia d'un hipotètic referèndum oficial i vinculant, els catalans un objectiu clar sí que tenim: reforçar-nos internament”, ha conclòs

El futur de l'excursionisme

El futur de l'excursionisme

M'ha semblat prou interessant per publica'l en el nostre bloc. Salut a tothom!



21/01/11
Josep Maria Solé i Sabaté
Des de fa uns 160 anys, en ple auge de la Renaixença, de l'autoestima cultural i d'un impuls econòmic general d'eufòria, l'excursionisme ha estat a Catalunya un element cabdal per conèixer l'entorn, els espais naturals, sempre acompanyat per un ferm criteri amb voluntat de saber, al qual no se li pot negligir voluntat científica; alhora es posicionava de forma precisa i clara en un indiscutible amor al país. S'enfortí la defensa del patrimoni cultural, el coneixement de les comarques més allunyades i l'intercanvi de coneixences i, també, un catalanisme que s'expandia amb ell.

Afectà tots els grups socials, des de professions liberals i comerciants fins a menestrals i obrers. De totes les classes socials van aparèixer excursionistes. Fet que s'anà estenent per ciutats i totes les comarques del Principat. Els seus fills seguiren l'impuls inicial dels pares i, en èpoques de dictadures i manca de llibertat, l'excursionisme fou escola de ciutadania, civisme i indiscutible compromís nacional. És reconegut àmpliament que durant el franquisme l'excursionisme educà culturalment i nacionalment molts fills espuris del franquisme davant les pors de pares i educadors lliurats o temorosos del Règim. Fins i tot durant el nacionalcatolicicisme, l'excursionisme agità consciències i va fer evolucionar variades mentalitats tancades.

L'excursionisme activà la cultura i defensà el patrimoni quan el conjunt de la societat s'enlluernà amb el desarrollisme i aparegué el consumisme generalitzat, els caps de setmana, les caravanes a les carreteres i la massificació de platges amb la consegüent especulació urbanística i l'accés massiu a tot arreu del país.

Ara l'excursionisme està en un cul-de-sac. No viuen un bon moment els esplais, caus i tots els centres que eren planter d'excursionistes. L'allau d'activitats esportives als nanos i joves, les xarxes informàtiques, l'extraordinària oferta televisiva, un deixatament dels pares d'avui dia vers l'excursionisme per tots els factors citats, on encara es podria incloure la crisi de l'Església i la proposta que feia vers aquest món, etc. ha fet que a l'excursionisme li costi renovar-se i expandir-se.

Cal apostar de forma decidida pel seu manteniment. Crec que el món excursionista s'ha d'obrir a totes les activitats que impulsen el gaudi, ús i coneixement de l'entorn natural. Que ha de sumar de forma humil i senzilla a tothom. Des del més marxaire de xiruca o vamba esportiva fins a tots aquells que fan senderisme; alpinisme; esquí o esquí de travessa; raquetes; escalada, escalada indoor, alpina o en glaç, bicicleta de muntanya, etc.

L'excursionisme es basa a participar de l'amor a la natura. Ha de tornar als orígens. Ha d'acceptar des d'aquells que creuen que si no pugen a cims no han fet res o que caminar és un mínim d'hores, fins al món de la competició més extrema –sé que a molts romàntics de l'excursionisme d'ahir això no ens fa gaire el pes–, fins a fer des del món dels infants, gent gran i jovent prou dispers un planter de nous acòlits.

Cal ser optimistes, a França, Alemanya, els EUA o Austràlia l'excursionisme té una salut de ferro. Ho han aconseguit obrint-se a tothom, a tothom sense excepció. Des del món dels participants més ampli fins a administracions, comarques i ajuntaments. També veient la importància social i econòmica més diversa que genera, si s'accepta que és també –altre cop ho sento pels puristes més recalcitrants– una activitat turística. I, com a tal, una font d'ingressos i desenvolupament.

L'excursionisme ha de trucar a portes, des de la Generalitat fins a TV3, des dels partits catalans que pensen en clau nacional fins als educadors. Des dels ajuntaments fins a comarques i centres d'estudi, des de potenciar esplais fins a fer-se visible i present a tot arreu. L'excursionisme va triomfar per tocar el cor i la fibra de la gent, ara, altre cop, en plena crisi, és una gran oportunitat per redescobrir la natura per a molta gent desencisada d'uns cants de sirena consumistes que són pa per avui i misèria per demà, i per avui.