la màxima de New Hampshire "Llibertat ó mort"

Em perdonareu, potser no és el lloc més adequat, però penjo uns comentaris que he enviat a La Carme, doncs veig una situació molt complexa i poc favorable a Catalunya, per dir-ho en termes molt suaus.

Bona nit Carme!

Recordes aquest estiu la màxima de New Hampshire "Llibertat ó mort", doncs haurem, sense arribar a la mort, de començar seriosament a emprendre mesures dràstiques a Catalunya amb aquest inici d'any. Ens cauen cops per tot arreu, a part del tema laboral; els temes de les caixes (desapareixen les caixes, sobretot les catalanes-ens treuen tot el poder económic), volen suprimir les autonòmies (ja et pots pensar per quina volen començar), armonitzar tot l'estat, sota un únic comandament, i .....volen tallar la inmersió linguística, o s'acaba Catalunya, ó reaccionem; ja veus com estem.
Aquest darrers dies ja t'he anat enviant enllaços a articles que en van parlant, però aixó ja és demencial. Fins i tot En Pujol, sempre molt prudent, ara ja diu que en hi ha prou.
A part de tot aixó, el tema de les caixes (ja he dit que perdem el poder económic), volen carregar-se, la millor, la més solvent, la que no ha patit, La Caixa. A darrera hi ha els dos partits ( PSOE i PP), i tots els poders fàctics (amb els grans bancs, el d'Espanya, El Santander i Bilbao): Tot aixó diuen per salvar l'economia d'Essssxxxx, i tots els mals venent de les autonómies, però només parlen de la nostra, a l'hora de fer balanç.
La pinça fa fàstic. Noia ja veus com estem.
Haurem d'acabar sortin al carrer i fer-ne una de ben grossa, encara que la millor seria proclamar, des del nostre Parlament, unilateralment la Independència, i a veure-les venir.
Salut Noia i petons. Ricard

Pujol ja no veu arguments per oposar-se a la independència de Catalunya
L'expresident català contempla, per primera vegada de manera oberta, la independència de Catalunya
Respon a “la marginació i l'ofec” de l'Estat espanyol
25/01/11 22:01 - Barcelona - Agències

L'expresident català Jordi Pujol ha contemplat avui, per primera vegada de manera oberta, la independència de Catalunya com una possible “alternativa” davant “la marginació i l'ofec” al qual es vol sotmetre els catalans a l'Espanya actual, i ha dit no veure arguments per oposar-se a un Estat propi.
Pujol, que fins ara sempre s'havia mostrat extremadament moderat a l'hora de parlar de l'opció independentista, ha estat més explícit que mai en el seu últim editorial, en el butlletí electrònic del Centre d'Estudis Jordi Pujol, titulat “Del Tribunal Constitucional a la independència. Passant pel Quebec”.
“Durant molts anys el nacionalisme català majoritari no ha estat independentista. Ha jugat la carta d'un autonomisme que garantís políticament i administrativament un sostre alt, econòmicament viable i amb garantia identitària”, ha recordat.
Aquest nacionalisme majoritari, encarnat per la CiU que ell mateix va liderar durant més de dues dècades, “rebutjava els requeriments que alguns sectors li feien perquè s'adherís a l'independentisme. Tenia arguments per fer-ho. Ara ja no els té”, ha afegit.
Després de subratllar que econòmicament “una Catalunya independent és viable”, Pujol ha admès que encara es podria objectar que no s'ha de “posar en perill la cohesió interna catalana” amb plantejaments independentistes, un argument que sovint utilitza Artur Mas per refredar les expectatives d'un referèndum d'autodeterminació.
“Però fins i tot aquest (argument) perd pes a mesura que s'accentua tant el tracte econòmic discriminatori, amb repercussions socials i humanes. Ara no té arguments polítics i cada vegada menys arguments sentimentals. O econòmics”, ha afegit.
Encara que ha reconegut que l'”opció independentista és de difícil realització”, Pujol ha advertit que l'altra alternativa és la que “imposa” Espanya i que “equival a rendir-se” i a “acceptar la marginació i l'ofec de Catalunya”.
Aquesta última opció seria el “final col·lectiu” de Catalunya, de manera que, “arribat el cas, gent que mai no hauria somiat de fer-ho, votaria independència”, ha afirmat.
Segons l'expresident de la Generalitat, “hi hauria hagut una manera d'evitar això: que s'hagués acceptat que Catalunya és un poble amb personalitat pròpia, amb dret a ser respectat i considerat com a tal. I això era possible dins d'Espanya”.
Segons el seu parer, “fa uns anys” semblava que es podria evitar que Catalunya es veiés davant la disjuntiva d'elegir entre “l'Espanya que el Tribunal Constitucional ha dibuixat” o la independència.
Per a Pujol, abans “semblava viable” una “evolució favorable de la interpretació de la Constitució”, amb el “reconeixement de la personalitat pròpia i diferenciada de Catalunya”, que comportaria una “contribució lleial i a fons per part de Catalunya al progrés democràtic, econòmic, social i de prestigi d'Espanya”.
“Això ha fracassat. Des de fa uns anys s'ha anat consolidant un model homogeneïtzador, de sostre competencial molt baix, és a dir, d'autogovern molt limitat i sotmès a un creixent ofec financer”, ha denunciat.
Però en aquest moment, segons Pujol, “és ingenu pensar que es podrà frenar el procés d'anar cargolant l'autonomia i, de fet, la identitat, l'autogovern, l'economia de Catalunya, amb noves negociacions, com pretenen encara alguns socialistes catalans”.
“Si algun canvi hi pot haver de moment, més fàcil és que sigui per mal que per bé. Per tant, l'alternativa a això ara ja només podria ser la independència”, ha sentenciat.
“Mentre esperem el dia d'un hipotètic referèndum oficial i vinculant, els catalans un objectiu clar sí que tenim: reforçar-nos internament”, ha conclòs