dimecres, 24 de febrer del 2010

La sortida de Sant Benet







SORTIDA DEL 23 DE GENER DEL 2010

Sant Benet de Bages és una antiga abadia benedictina fundada en el segle X. Del conjunt d'edificis actuals se'n destaca el claustre i l'església, acabada a principis del segle XIII, que consta d'una nau molt gran acabada en un absis i un creuer. El claustre és quadrat i conté sis jocs d'arcades dobles a cada costat. La vida monàstica de l'abadia, que conté també elements gòtics notables, va durar fins a 1835.

És un dels monuments més emblemàtics i significatius de la comarca del Bages, pertany al municipi de Sant Fruitós de Bages i s'hi accedeix per una derivació a la dreta de la carretera N-141, de Manresa a Vic.

[edita] Història
960. Vers aquest any és fundat el monestir per part d'un membre d'una família de vicàris de la zona de la Catalunya central anomenat Sal·la i la seva esposa Ricardis.
972. És consagrada l'església pel bisbe de Vic, en presència del comte Borrell II de Barcelona.
1002. Després d'un primer atac dels sarraïns, s'elegeix l'abat Ramió, el primer que no formava part de la família fundadora i amb el qual s'inicià una etapa de redreçament del monestir.
1125. Segon atac dels musulmans, que destrueix bona part del conjunt. Això propicià la reconstrucció del monestir, en especial de l'església, que va havia quedat pràcticament reduïda als seus fonaments. A les acaballes del segle XII i principis del segle XIII es construïren l'església i el claustre actuals.
1348. Va ser l'any que la terrible Pesta Negra va afectar Catalunya. El seu pas pel monestir va provocar que només sobrevisquessin dos monjos.
Segles XIV i XV. Van ser els segles de plenitud el monestir, on s'iniciaren noves construccions. Són d'aquesta època el nou palau abacial (el Palauet), la infermeria, el celler i altres dependències.
1593. El papa Climent VIII autoritza la dependència del monestir de Montserrat, que durarà un total de 243 anys.
1620. Montserrat hi organitza un col·legi d'arts on s'ensenya ciències eclesiàstiques, llengües i poesia i, al finalitzar el curs, se celebren certàmens literaris.

Imatge actual en plena restauració1633. El monestir pateix un incendi que va cremar els retaules de l'església, va ennegrir les parets i consumí una bona part de la biblioteca i altres dependències.
1671. Darreres notícies d'activitat docent. Es converteix en un recés on es retiraven els monjos més vells de Montserrat.
1820. El Trienni Liberal suprimeix els ordes religiosos. Sant Benet fou tancat i els monjos van ser obligats a abandonar-lo.
1823. Ferran VII restableix el règim absolutista. Els monjos pogueren tornar a Sant Benet i els seus béns foren en part recuperats.
1835. Nova supressió dels ordes religiosos, ara definitiva. La llei de desamortització de Mendizábal va obligar els ordres religiosos a abandonar les seves possessions, que va posar a subhasta pública. Aquesta segona ocasió suposà, però, l'adéu definitiu de la vida monàstica. Comença la més trista història del monestir. Fortià Solà fa un resum de la sort viscuda per Sant Benet: Portes i finestres restaren obertes tothora; ramats de bestiar entraren a pasturar pel cementiri i el jardí del claustre, i mans bàrbares deixaren llur pèssima empremta en capitells i altres preciositats. Hàbits de monjos i objectes domèstics mereixedors de discreta veneració foren arrossegats per corredors i patis; la santedat del temple fou profanada; la quitxalla jugà amb les trompes de l'orgue per les places dels pobles veïns, i llibres i altres documents foren trobats posteriorment per camins a algunes hores de distància. L'abandonament més complet planà per tot el convent.
1853. Es construeix una fàbrica arran dels mateixos murs del monestir. Alguns dels edificis foren habilitats per acollir als treballadors i es convertiren en pisos de lloguer les cel·les i galeries de migjorn.
1907. Va ser comprat per la senyora Elisa Carbó, mare del pintor Ramon Casas, per tal de restaurar-lo i habilitar-lo com residència pròpia. Uns anys més tard, ja morta la mare, Cases encarregà al seu amic Josep Puig i Cadafalch que en dirigís la reforma.
1931. Sant Benet fou declarat Monument nacional.
2000. La Fundació Caixa de Manresa compra el monestir als descendents de la família del pintor modernista i elabora un pla director de projecte de restauració i un pla estratègic de nous usos per al conjunt monumental.
2007. El 12 de novembre s'inaugura el complex turístic i cultural Món Sant Benet que, a més del monestir, inclou l'edifici La Fàbrica, l'Hotel Món i el Centre Alícia

En el municipi de Sant Fruitós del Bages, a tocar amb la ciutat de Manresa, es troba el Món Sant Benet, enmig d'una atractiva natura que ja al segle XII va inspirar el monjos benedictins, que hi van edificar un monestir romànic.

Al llarg de la seva història, el cenobi ha passat per èpoques de decadència i d'altres de glòria, i per mans tan significatives com el Modernisme de Puig i Cadafalch, fins arribar al projecte de rehabilitació de la Fundació Caixa Manresa.

Es tracta d'una proposta cultural sense precedents a Catalunya perquè fusiona l'art medieval i la natura amb la funcionalitat, el disseny i la tecnologia del nostre segle.

Amb una inversió que supera els 70 milions d'euros i un procés de restauració global, amb el monestir com a eix i que ha durant més de set anys, Sant Benet afronta el nou mil·lenni oferint activitats relacionades amb el món de la cultura, del patrimoni i de la gastronomia.

El nou complex lúdic i cultural no ha oblidat cap detall. Disposa d'un ampli programa de tallers pels petits i els grans, visites guiades per una gran part del monestir convertida avui en museu, un passeig per les dependències d'estiu del pintor modernista Ramon Casas i la possibilitat de sadollar la panxa i la curiositat a la cuina-laboratori de la Fundació Alícia.

I tot plegat es pot fer sense presses perquè Món Sant Benet compta també amb un hotel on quedar-s'hi a dormir, un restaurant d'autor, una botiga, 4000 m2 de jardins i l'aire fresc del Parc Natural de Sant Llorenç i l'Obac.

NOTICIES EXTRETES DE LA WIKIPEDIA I DE LA WEB OFICIAL DE MÒN SANT BENET

1 comentari:

MATI ha dit...

Sabeu que ens va passar a la sortida de Sant Benet. Donc que a la botiga el Josep Mª va comprar una ampolla de cava i dos de vi. Quan va obrir la de cava se li va quedar el tap a la mà. Quan va provar-lo era vi no cava. Vaig escriure'ls comentant el tema, no perque ens retornessin els diners, sino perque ho tinguéssin present i ho comentéssin al Proveïdor. Ens van contestar que així ho farien i que si hi anavem algún cop amb el Mail que ens van enviar ens donarien una nova ampolla de cava. Jo penso que si una cosa està malament s'ha de dir. Si no ho fem així les coses aniran a pitxor i això no ens beneficia a ningú.
El que em va agradar més de la sortida és el montatge de l'església que tots els absis estaven decorats i nosaltres i erem presents. També he de dir que quan hi vam anar nosaltres abans de la restauració també tenia el seu encant. Era més natural. Però... si no si hagués fet res s'hauria enrunat del tot.