SORTIDA A LES TINES 27-02-2010

LES TINES DE VI DE LES VALLS DEL MONTCAU: JOIES DESCONEGUDES
DE L’ARQUITECTURA POPULAR CATALANA
Fotografies de la Mati Cortadellas

Les tines són construccions fetes de pedra, morter de calç i impermeabilitzades a
l’interior amb cairons( rajoles envernissades d’un color vermellós). La tècnica utilitzada
és la pedra seca i la vola és de filades de pedres planes que es van tancant
progressivament. Acostumen a tenir dues entrades: a la part superior, era per on
s’entrava la verema i s’abocava sobre brescats de fusta per trepitjar-la; i a la part inferior
hi havia la boixa ( com una aixeta) que servia per extreure al vi. En aquest lloc se solia
construir una barraca de vinya de pedra seca que a més de protegir la boixa, servia per
poder guardar eines o dormir-hi alguna nit.
La peculiaritat de les tines que es troben a les Valls del Montcau és que es presenten
com a construccions aïllades independents i no adossades als masos o masies
com passa a altres indrets de Catalunya. Les tines al mig de la vinya, és doncs, un fet
que només es dóna en aquest territori, i tot i que són gairebé desconegudes tenen una
forta tradició històrica.
Context històric
De fet la construcció de les tines, avarca un període que va des de mitjans del segle XVIII
fins a finals del XIX. Les estadístiques mostren que entre 1890 i 1992 el Bages era la
comarca de Catalunya que tenia més hectàrees plantades de vinya i la que més
hectolitres de vi produïa. Era una comarca vitícola que tenia els seus principals mercats
cap a la muntanya: Osona i Terres de l’Urgell.
Els problemes d’infraestructures a l’hora transportar la verema i elaborar el vi en
zones muntanyoses, allunyades dels pobles, van trobar solució a través de la
construcció de les tines al costat de les vinyes. En aquesta època els camins eren
estrets i es trobaven en molt mal estat, per aquesta raó el transport s’havia de fer
amb mula. El raïm era collit i posat dins les portadores tapades amb caperons. El
procés, però, era lent i quan arribaven les darreres portadores, el primer most ja
feia temps que fermentava i el darrer corria el perill que ho hagués començat a fer a
les portadores. Un altre problema a afegir és que en temps de verema el lloguer de
les mules era molt elevat. La construcció, doncs, de les tines al costat de les vinyes
assegurava que la verema arribés a la tina de forma homogènia, com també significava
un estalvi pel que fa el cost del transport. Les tines, normalment, estaven disposades
en grups de 4, 5 o fins i tot de 8 o 9. És probable que diversos parcers s’ajuntessin
per aixecar-les en grup, d’aquesta manera resolien possibles problemes de
construcció i facilitaven la comercialització del vi. En època d’esplendor es calcula
que existien uns 37 grups de tines que corresponien a 85 tines. Aquestes podien
arribar a emmagatzemar, si s’omplien, fins a 9.073 hl.
Preservació i recuperació del patrimoni
L’abandonament de les activitats vinícoles i el temps, ha fet que les tines en més o menys
mesura s’hagin deteriorat i oblidat. Algunes d’elles es troben en estat d’abandonament,
d’altres en un estat de ruïna i sortosament encara hi ha grups de tines en força bon estat.
Val a dir que les tines de les Valls del Montcau són patrimoni arquitectònic popular,
únic al món i que juntament amb les barraques de vinya i les feixes són un
important testimoni directe de l’activitat vinícola del Bages durant els segles XVIII i
XIX.
La recuperació d’aquest patrimoni oblidat i únic, pot contribuir plenament en la
dinamització socioeconòmica de les Valls del Montcau, una zona que per raons
geogràfiques i històriques s’ha mantingut en un estat de cert aïllament, de poc creixement
geogràfic i en alguns casos d’estancament econòmic. La preservació de les tines pot
ser, doncs, un factor clau per tal d’atraure el turisme a la zona, fet que pot contribuir a
donar un impuls revitalitzador que afectaria al total de la comarca.

Informació extreta de: http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_14550468_1.pdf